El passat dijous dia 25 de Maig es va votar en sessió plenària la moció que varem presentar MES conjuntament amb BDS Baix Llobregat.
Varem començar per enviar peticions de reunió a tots els regidors de l'ajuntament per tal de poder explicar els motius que ens van portar a presentar dita moció, finalment ens vam reunir amb representants de tots els grups municipals i el regidor no adscrit Luis Serrano, excepte Ciutadans que no va respondre a les nostres peticions i PDeCat que no va poder trobar cap forat per poder atendre'ns.
Finalment la moció va ser aprovada amb el vot a favor de tots els regidors pel que fa als punts mediambientals però els que feien referència als drets humans només van rebre els vots favorables de ICV-EUiA, PSC, ERC i el regidor no adscrit Luis Serrano, mentre que PP es va abstenir al punt 3, i VSF, PDeCat i Ciutadans ho van fer als punts 3 i 4.
Mocions semblants ja han sigut aprovades als ajuntaments de Molins de Rei, Cornellà, Sant Esteve de Sesrovires i Badalona, i a d'altres ciutats s'estan treballant.
Varem aprofitar per fer visible la vaga de fam que estan duent a terme més de 1000 presos polítics palestins per demanar drets bàsics reconeguts com el dret a judici, dret a estudiar, atenció sanitària, dret a poder tocar els seus familiars i no veure,ls a través d'un vidre, etc.
El text de la moció que varem presentar es va modificar de manera no substancial després de dites reunions, aquí us deixem el text tal com es va aprovar:
MOCIÓ SOBRE LA SALINITZACIÓ AL
LLOBREGAT PROVOCADA PER ICL-IBERPOTASH I LA RESPONSABILITAT VERS ELS DRETS
HUMANS INTERNACIONALS DE LES EMPRESES QUE OPEREN AL NOSTRE TERRITORI
Preàmbul en matèria de contaminació mediambiental
del territori
Des de la consolidació de la mineria de la potassa al Bages els perjudicis
per als usuaris situats riu avall van ser immediats. Els afectats porten
dècades denunciant la situació a les administracions responsables, sobretot a
la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) on un 40% de l’abastiment de l’aigua
potable prové de la conca del riu Llobregat.
Des de l’any 1909 el recurs hídric es localitza sobretot a l’aqüífer de la
Vall Baixa del Llobregat, on hi ha diversos pous d’extracció. Cal afegir que el
cabal de subministrament es va haver de reforçar amb la construcció i posterior
ampliació de l’Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP), que capta aigües
superficials i les tracta per abastir la RMB.
Per treure pressió al greu problema de salinització de les aigües del riu
Llobregat, al 1968 es va construir el primer col·lector de salmorres per tal de
transportar els residus salins des de Cardona i Balsareny fins al mar. Aquest
col·lector s’ha trencat unes 550 vegades des del seu inici, fet que ha provocat
la salinització de l’aqüífer i ha perjudicat l’activitat agrícola així com la
fauna i la flora. Per resoldre aquest problema i l’insuficient cabal l’Agència
Catalana de l’Aigua (ACA) va resoldre ampliar el col·lector amb diners públics
intentant pal·liar l’impacte ocasionat per una activitat privada. L’ampliació
es va dur a terme en una primera fase des d’Abrera fins al mar, i resta encara
pendent la segona des d’Abrera fins a Balsareny i Sallent.
Malgrat tot, la salinitat de les aigües del Llobregat va en augment i amenaça
la salubritat de l’aigua de boca de les poblacions de la RMB. La causa del
problema és l’acumulació de residus sòlids salins provinents de l’extracció de
potassa per part de l’empresa ICL (Israel Chemicals Limited) Iberia
Súria&Sallent, antiga Iberpotash. Als més dels 80 milions de tones de
residus sòlids acumulats al llarg dels anys, diàriament es segueixen dipositant
unes 5000 Tm en els gegantins runams de Súria i Sallent.
Sant Feliu de Llobregat s’abasteix en bona part d’aigua de boca del riu
Llobregat, que pateix des de l’obertura de les mines de sal al Bages greus
episodis de contaminació salina (que no detallem aquí) documentats en el llibre
“Rius de sal” editat pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Per
tant, la qualitat i el cost de l’aigua de boca estan directament afectats per
les conseqüències de la mineria de la potassa al Bages.
La inoperància o insuficiència de l’actuació administrativa davant d’aquest
ecocidi ha fet que la societat civil denunciï per via judicial l’impacte generat
per l’abocament i dipòsit de residus salins. Seguidament esmentem les
sentències que ja són fermes:
-
Una
condemna penal a quatre directius, per delicte ecològic, ratificada per
l’Audiència Provincial.
-
4 contenciosos:
o Contra el
programa i la fiança de restauració de Sallent.
o Contra el POUM
2010 de Sallent.
o Contra
l’autorització ambiental de l’explotació minera de Sallent-Balsareny.
o Contra
l’Ajuntament de Sallent per tolerar l’abocament.
-
En l’àmbit penal, el mes de maig de 2014, a
instàncies de la Secció de Medi Ambient de la Fiscalia del Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya es van obrir noves diligències d’investigació.
-
2 expedients oberts per la UE a l’estat espanyol:
o A la DG de Medi
Ambient per vulneració del principi de qui contamina paga.
o A la DG de la
Competència per ajuts il·legals.
-
Judici
popular celebrat el novembre del 2016 on es va evidenciar que la salinització
del Llobregat i Cardener no afecta només als rius i aqüífers del voltant de la
indústria sinó que malmet l’aigua del Llobregat fet que augmenta el preu de la
factura i crea un deute al país que haurem d’assumir entre tots i totes.
Preàmbul en matèria de vulneració dels Drets
Humans:
ICL Iberia Súria&Sallent forma part d’Israel Chemicals Limited
(ICL) una empresa israeliana, que
posseeix mines de fosfats i urani al Mar Mort, un territori ocupat il·legalment
segons el dret internacional.
L'empresa dóna suport a les polítiques d'ocupació exercides per l'estat
d'Israel sobre Palestina, a través del
seu programa “Apadrina un soldat”, amb el qual proporciona recolzament econòmic
a l'exèrcit israelià.
L'informe de L'Observatori de Drets Humans i Empreses assegura que entre el
2008 i el 2013, l’empresa ICL fou l’únic proveïdor de fòsfor blanc per a
projectils de l’Exèrcit dels Estats Units. Al seu torn, el mateix model de
projectils de fòsfor blanc estatunidencs van ser utilitzats sobre Gaza per part
d’Israel, causant desenes de morts i ferits civils en zones densament poblades.
Un document de l’Exèrcit dels Estats Units d’Amèrica evidencia els fets i
exposa que ICL va vendre fòsfor blanc a l’Exèrcit dels Estats Units entre els
anys 2008 i el 2013. El fòsfor blanc proveït era destinat als programes FY12 US
Army M110 i a projectils de 155mm (produïts a Pine Bluff Arsenal). En el contracte de 2013, el darrer del que es
té constància documentada, s’especifica que l’ús del fòsfor blanc serà destinat
a projectils d’artilleria de 155mm M110A2.
Per tot el que s’ha esmentat, es fa palès que ICL té un vincle directe amb
l'estat d'Israel i les seves polítiques d'ocupació, que incompleixen el dret
internacional i els Drets Humans sistemàticament.
Per tot el que s’ha exposat anteriorment, a més de
les sentències fermes, els expedients oberts i el judici popular queda
demostrat abastament que ICL-Iberpotash:
-Salinitza el riu Llobregat i els seus aqüífers, encarint, degradant i
malmetent l’aigua, que és d’ús comú a la ciutat de Barcelona i la seva
conurbació.
-Crea un deute al país, ja que contamina i no paga. Deute que quedarà els
propers anys encara que l’explotació s’aturi.
-Es còmplice de l’ocupació militar de Palestina, subvencionant directament
unitats de l’exercit israelià i sent l’Estat israelià accionista directe de
l’empresa.
Amb aquests antecedents i en mèrit de l’interès general i públic, tenint en
compte que una de les competències pròpies de qualsevol municipi és la del
subministrament d’aigua així com la de tenir cura de la salubritat pública,
traslladem al ple aquesta moció per tal que s’aprovin els següents acords:
Sobre els expedients de la UE
1.
Que l’ajuntament es personi, o denunciï en la forma més adequada, en els
expedients oberts a la UE al voltant de ICL-Iberpotash.
Sobre la Generalitat i el PDU
2.
Que
l’ajuntament exigeixi a la Generalitat que, en aplicació de la legislació
vigent, i en el futur PDU, sigui el màxim d’exigent quant a les actuacions
mediambientals que s’hagin de derivar per tal de garantir la preservació i
millora de la qualitat del cabal del Llobregat aigües avall dels runams salins
, i especialment:
2.a –
Que s’exigeixi a l’empresa –tal com demana la sentencia en ferm del TSJC- la
presentació d’un pla de restauració real i adequat a les dimensions del runam
del Cogulló, pla que hauria d’estar validat per un grup d’experts independents,
abans d’executar-se.
2.b –
Que inclogui una xarxa d’indicadors dels nivells de salinitat en pous, aqüífers
i en el propi riu per poder fer un seguiment real i públic dels índexs de
salinitat; ja que sabem que contamina , però no on ni quan, i cal poder avaluar
si els plans de restauració seran efectius.
2.c –
Que a partir de la data de juny de 2017 s’exigeixi a l’empresa que qualsevol
nou abocament de runam ha de ser en un lloc tancat, impermeabilitzat, i que
compleixi totes les normatives de seguretat necessàries per aquest tipus de
residus i, en tot cas, amb l’objectiu de residu zero per l’any 2020.
2.d –
Que el document inclogui unes dates que delimitin els terminis del procés i que
el seu incompliment impedeixi qualsevol ampliació de la producció i pugui
comportar la paralització i, fins i tot, el tancament de l’empresa.
Sobre els drets humans.
3.
Que
l’ajuntament apliqui els acords aprovats a la moció sobre Boicot, Desinversions
i Sancions a l’Estat d’Israel, aprovada al 2014, en relació a l’empresa ICL-Iberpotash, si és el cas.
4.
Que
l'ajuntament inclogui clàusules de garantia de respecte dels Drets Humans i de
respecte del territori a les empreses amb les quals contracti, en la mesura de
les seves possibilitats legals.
5.
Que
es doni comunicació d’aquests acords al Departament de Territori i Sostenibilitat
de la Generalitat de Catalunya, a les entitats ProuSal i BDS i a tots els
ajuntaments de la conca del Llobregat més avall dels runams salins, i es faci
difusió als mitjans i xarxes socials locals sobre el problema de la
salinització.
Sant Feliu de Llobregat 24
de Maig de 2017
